Una ajudeta per emancipar-se

Emancipar-se és el somni de qualsevol jove i no tan jove que podem conèixer, però, què difícil és a la vegada poder fer realitat aquest somni. Podríem enumerar varies raons, però, hi ha una molt important, la falta de recursos económics.

A Espanya, no hi ha una cultura de lloguer tan arrelada com altres països de la Comunitat Europea. Al nostre païs hi ha un pensament de propietat, on el lloguer es considera com a una forma de perdre diners. Opinió molt equivocada, ja que deguem pensar que hi han situacions a les quals, és impossible afrontar la compra d’un habitatge en propietat. En canvi, el lloguer, és una forma per molta gent d’afrontar una vida fora de casa. Açò no ens lleva de la ment, que en un futur ens arrivarà el nostre moment, el moment per comprar-nos el nostre pis.

En els últims temps, per part de les institucions es busca fomentar el lloguer d’habitatges, per a que joves i menys joves gaudisquen d’un lloc on realitzar la seva vida.

Per animar la gent a emancipar-se, les nostres institucions estan millorant les condicions de les dues parts que intervenen al lloguer, tant dels arrendadors, com dels arrendataris. Respecte a l’arrendador, es millora la possibilitat de desallotjar de forma ràpida al arrendatari si aquest no paga. Per altra banda, de cara a l’arrendatari, s’intenta posar un major nombre d’habitatges al mercat i ajudes econòmiques directes per a l’emancipació.

De segur que es preguntareu, de quines ajudes parlem per part de les institucions i quins requisits es deuen complir. De tots és coneguda, la subvenció dels 210€, però, no sols tenim aquesta. Anem a explicar les dues ajudes de les que dispossem.

Ajudes a la Renda Bàsica d’Emancipació (RBE):

Aquesta ajuda és per joves entre 22 i 30 anys amb uns ingressos bruts inferiors a 22.000€, puntualitzar que si es viu en parella, es sumen els dos salaris anuals. Tanmateix, no és deu ser titular en bens amb un valor superior als 110.000€.

A més a més, es deu ser titular del contrat de lloguer, així com ser espanyol o comunitari. En cas de ser estranger, es deu tindre residencia legal i permanent a Espanya.

Per últim, el pagament del lloguer, cal que estiga domiciliat en alguns dels bancs col·laboradors del Ministeri d’Habitatge.

I quins son els avantatges?

  • Una quantitat mensual de 210€, amb el fí de facilitar el pagament  de les despesses provocades pel lloguer. Aquesta ajuda es rebrà cada mes, amb un màxim de 4 anys o fins que, l’arrendatari complisca 30 anys.
  • Si es demana aval sols es deurà aportar una quantitat de 120€.
  • Es facilitarà un préstec sense interessos,  de 600€, per la fiança de l’habitatge. Aquest prèstec es tornarà al finalitzar el contrat de lloguer. Normalment sol coincidir amb la tornada dels diners de la fiança.

 

Ajudes del pla d’habitatge per al lloguer:  

Aquesta ajuda és per gent de qualsevol edat, que no és titular de ningun habitatge. Destinant-se per a domicili habitual i permanent. Cal acreditar que la unitat familiar té uns ingressos entre 0.5 i 2.5 vegades el IPREM.

Cal primerament definir que es el IPREM. El IPREM és l’Indicador Públic de Renta d’Efectes Múltiples. Aquest indicador es d’aplicació en totes les subvencions referides a habitatges, beques, subsidis per atur… A l’any 2010 es de 6.390€. Per estar entre 0.5 i 2.5 vegades l’IPREM, es deu dividir les ganancies anuals en net entre els 6.390€. Per exemple: 15.000€(si és una parella se sumen els dos salaris) entre 6.390€ ens donaria uns ingressos sobre 2.34 vegades l’IPREM i l’arrendatari es trobaria dins del requerit(0.5-2.5 vegades el IPREM).

Puntualitzar, que és deu tindre un contracte de lloguer d’una duració mínima d’un any i es deu realitzar el pagament per domicili bancari.

De quina ajuda econòmica parlem? Doncs, consisteix amb una subvenció per un import del 40% del cost anual del lloguer, fins un màxim de 3.200€. Deixar clar, que aquesta ajuda és de dos anys, i no es podrà sol·licitar de nou fins que no hagen passat cinc anys.

En conclusió, hi han ajudes per a joves i menys joves, per a fer un pas important a la vida i viure sol o en parella. Sols es deu informar a les oficines de la generalitat, les anomenades PROP i mirar al futur amb la il·lusió de poder emancipar-se.