Paraula molt comú, de la que tot el món parla i ningú sap explicar que significat té. Anem a donar els coneixements suficients, per a que no ens torne a sonar a xines.

Que és l’aluminosi? Doncs, és una alteració progressiva que és produeix al formigó quan s’utilitza a la seua fabricació ciment aluminós, provocant una pèrdua de la fermesa i durabilitat a les estructures. Aquest tipus de formigó és senzill de reconéixer sent aquest d’un color gris ocre o marró. Aquesta patologia apareix amb l’ajuda de diferents ambients i factors com:

• Ambients marins(Prop de les platges).
• Ambients químics(Pol·lució, zones industrials,…)
• Zones amb altes temperatures.
• Llocs amb humitats elevades com banys i cuines.
• Filtracions directes d’aigua (Teulades, terrasses i canonades).

Per la qual cosa, es produeix un canvi químic al formigó, provocant-li major porositat, i per tant, perdua de resistència mecànica. Aquesta porositat facilita, que les partícules d’aigua entren en contacte amb les armadures de ferro interiors del formigó. Provocant que l’armadura de ferro interior s’oxide, i a més a més, s’unfle trencant el formigó que l’envolta i protegeix.

Ens trobem amb una patologia molt greu, que provoca el col·lapse de l’estructura fent que aquesta s’afone sense previ avís.

 

M’imagine que es preguntareu perquè s’utilitzà aquest formigó, si tenia aquestos problemes tan greus. Cal primerament definir el terme bigueta, sent aquest l’element que soporta el pes entre biga i biga, com es pot vorer a la fotografia. Aquest element forma el sostre dels nostres habitatges.

El Ciment Aluminós es feu comú a Europa i Espanya entre els anys 50 i 80,  aquest tipus de formigó fou utilitzat sobretot a les biguetes que suporten els sostres. Tenint aquest una gran propietat, el seu ràpid secat en comparació amb altre tipus de formigó, cosa que feia que es pugueren fabricar més biguetes en menys temps. A Espanya, acompanyat pel “boom” constructiu que va haver-hi desprès de la post-guerra. Es generalitza el seu ús, al ser temps amb necessitat de materials ràpids de realització i execució, cosa que és feu fonamental en la seua difusió.

Han hagut molts casos coneguts d’aluminosi, sobretot a les zones de costa. Per exemple, a Espanya el més conegut és el cas de l’estadi de futbol del “Vicente Calderón”, construcció molt vulnerable per la seua proximitat al riu “Manzanares” (molta humitat) i a la M30 (danys químics per pol·lució), en aquest cas no es decidí per afonar, sinó per reforçar la seua estructura.

I a Xàtiva? El cas més conegut, és el del barri del Carme, on està realitzant-se una actuació sobre 7 blocs. L’execució està paralitzada per falta de subvencions. Ací el problema venia per l’accés de l’aigua per les reds de sanejament(canonades pluvials i fecals) i les terrasses superiors als edificis deteriorant les biguetes i provocant l’acceleració dels efectes de l’aluminosi. Açò haguera pogut evitar-se amb un manteniment dels edificis per part dels propietaris. Puntualitzar, que és una obligació dels propietaris d’un habitatge realitzar les millores suficients en l’edifici per allargar al màxim la vida útil dels mateixos.

En definitiva, l’aluminosi és una patologia amb solucions. Però aquestes solucions constructives deuen ser estudiades i supervisades per tècnics qualificats, utilitzant de segur la solució més correcta i més econòmica per al propietari de l’habitatge.